A través de un contacto de facebok llego al grupo El profesional de la Información - EPI.

Es el grupo de la Revista internacional, científica y profesional en español líder en el área de información, bibliotecas y nuevas tecnologías de la información. EPI es la primera revista sobre dichos temas en español que es indexada por las bases de datos Social Science Citation Index (de ISI-Thomson) y Scopus (de Elsevier), entre otras. La suscripción anual incluye 6 números en papel y el acceso online al período 2000-2008.

y de allí llego a la web de la revista, que el numero actual (Noviembre-diciembre 2008, vol. 17, núm.6) trata de las Redes sociales con artículos muy interesantes:

Destacando:

• Redes sociales: ¿modelos organizativos o servicios digitales? de Juan Freire

• Análisis estructural de una red social en línea: la red española de Flickr

• El campus de la Universidad Carlos III en Second Life entre otros.

entre otros.

También en dicho grupo de Facebook se hace referencia al IN-RECS, el Índice de Impacto de revistas españolas de Ciencias Sociales que elabora el grupo de investigación EC3 y a las novedades que se han incorporado:

• La primera es un ajuste en la fórmula de cálculo del índice de impacto. A partir de este año, hemos decidido ampliar un año la ventana de citación, de manera que el índice de 2007 hará referencia a los artículos publicados en 2004, 2005 y 2006.

• Se ha incrementado sustancialmente el número de revistas fuente, esto es, las revistas citantes: 11 han sido las revistas añadidas.

• Se ha rediseñado todo el interfaz de búsqueda. Las novedades son dos. Por una parte, se añade la posibilidad de realizar búsquedas no sólo por autor sino también por institución, revista o por citas bibliográficas específicas, Y por otra, se ha modificado totalmente la forma de efectuar la búsqueda de los autores.

• Se han añadido nuevos indicadores bibliométricos:

• La tasa de autocitación de las revistas.


• La tasa de afinidad de las revistas.


• En los rankings de autores que se incluyen en cada uno de los campos científicos se han añadido dos nuevos valores.


• En estos mismos rankings de autores, para visualizar rápida y nítidamente el papel de la  mujer en la comunidad científica se han sombreado los nombres de las autoras.

Introducció

Són moltes les persones que dia rera dia estan creant el seu perfil a Facebook, compartint imatges, vídeos, enllaços, explicant el seu dia a dia, etc. I coincideix que últimament els mitjans de comunicació en van plens dels “perills” que tot això pot suposar.

Creiem en l’ús d’aquestes eines i les múltiples possibilitats que poden tenir en molts sentits, des de crear grups i gestionar esdeveniments fins a la difusió de causes ben diverses que d’altra manera difícilment tindrien ressò.

Però també creiem en la responsabilitat de cadascú per a utilitzar-les de manera segura, entenent que cal conèixer com funciona aquesta eina i les implicacions que pot tenir.

Així doncs, si el què t’interessa és la part pràctica i com es configuren algunes opcions de privacitat, et pots saltar tota aquesta introducció on recollim algunes idees sobre Facebook, la seva estructura, les seves normes d’ús i alguns casos relacionats amb això. (Vés directament a la pàgina 6 del manual en pdf)

No es tracta de ser pessimistes ni negatius, tot el contrari. Creiem que una part d’aquesta gent que cada dia es suma a utilitzar aquesta eina (o d’altres de similars) no coneixent algunes funcions mínimes i les implicacions que pot tenir i que és molt important que cadascú sigui conscient de què vol publicar i què no, i com fer-ho.

És una eina molt senzilla d’utilitzar, divertida i xafardera, i ha fet que moltes persones que fins ara no s’havien interessat pels blogs o altres eines, entrin a facebook a veure què hi passa. I en alguns casos, per desconeixement, no es tenen en compte algunes consideracions que creiem bàsiques sobre la privacitat.

No volem ser alarmistes i estem bastant en desacord de les darreres notícies aparegudes a tots els mitjans “tradicionals” sobre aquest fenomen.

Al contrari, volem animar a que tothom participi i tingui un espai per dir-hi la seva, compartir fotos o receptes de cuina, però també volem contribuir a què sàpiguen que representa publicar en un espai públic o semi-públic d’aquestes característiques.

La nostra intenció és que al acabar de llegir aquest document, l’usuari conegui una mica més la plataforma i la utilitzi en coneixement de causa. Segurament hi haurà aspectes que es podrien detallar més o explicar d’una altra manera, i per això estem oberts a tots els comentaris, col·laboracions i crítiques que puguin millorar aquest escrit.

Què diu Facebook (o què no diu)

En les condicions i termes d’ús, s’hi recullen algunes idees que cal tenir en compte.

De tot el paràgraf “Drets de propietat en el Contingut del Lloc; Llicència limitada” crida l’atenció la darrera frase, que diu: aquesta llicència pot revocar-se en qualsevol moment sense avís i amb o sense causa. Per tant, en qualsevol moment poden canviar els termes d’ús sense avisar, canviant els drets i deures dels usuaris i sobre els continguts.

També caldria fer una lectura a la política de privacitat de Facebook , que fa referència als següents temes:

Principis del Facebook

- Ús segur del Facebook

- Política de privadesa del Facebook

- Participació a la garantia de seguretat de la UE (Safe Harbor)

- La informació que recollim

- Menors de 13 anys

- Joves d’entre 13 i 18 anys

- Ús de la informació obtinguda pel Facebook

- Com compartim la teva informació amb tercers

- Enllaços

- Anuncis de tercers

- Canviant o esborrant informació

- Seguretat

- Condicions d’ús, advertències i Esmenes

- Contactant la pàgina web

Alguns casos concrets

Facebook “viola” la privacitat – BBCNews

Una Organització no governamental canadenca va presentar una denuncia a Facebook per incumplir fins a 22 normatives canadenques sobre privacitat. I la base d’aquesta demanda és que Facebook recull informació personal dels usuaris i la comparteix amb tercers sense informar-ne.

Tampoc informa de com recull aquestes dades i no les elimina quan un usuari cancel•la un compte.

Facebook es defensa dient que són una de les xarxes que ofereix més possibilitats a l’usuari de ontrol de la seva privacitat. I és cert. Cada aplicació es pot personalitzar en termes de privacitat, qui volem que hi pugui accedir i qui no. I també afegeix que en la majoria de casos, és l’usuari qui decideix publicar i compartir certa informació. I també és cert.

Per tant és l’usuari qui té una gran responsabilitat en l’ús d’aquesta plataforma i la informació que hi publica. Però no en té prou coneixement de com fer-ho o de què pot comportar.

Per exemple, el fet de que al cancel•lar un compte, no s’eliminin les dades implica que l’usuari no en té el control total d’aquesta informació, la té la plataforma. I l’ús que en pugui fer en un futur és incert, i hem vist al principi que es reserven el dret de modificar la normativa si ho creuen convenient i sense avisar.

Una de les altres consideracions que es fa en aquesta demanda és el fet que si s’integra una aplicació externa (dels milers que hi ha a facebook, des de partides de bitlles a curses de motos o tests de memòria), no queda altra opció que permetre al desenvolupador de l’aplicació l’accés a tota la informació de l’usuari, fins i tot quan no és necessari. I l’usuari desconeix quin ús se’n pot arribar a fer d’aquella informació.

I també afegeixen el fet que al obrir un compte d’usuari, s’està acceptant compartir la informació personal amb les empreses publicitàries. Aquest informe es pot consultar aquí.

També hi ha un vídeo que relaciona Facebook i la CIA, per qüestions de l’accés a aquestes dades personals, poden ser cabòries o no. Només cal ser prudent.

En el cas en que l’usuari sigui conscient de tot això però algú altre publiqui una foto compromesa, un vídeo, etc. també hi ha la manera de restringir qui tindrà accés a aquesta informació. Es pot eliminar l’etiqueta o restringir la visualització de les imatges on se l’hagi etiquetat, penjades per altres.

Eliminar un compte d’usuari

Fins i tot la revista The New York Times dedica un capítol a aquest tema. És possible desactivar el compte, però no queda eliminat del tot. Si bé ni l’usuari ni els seus contactes hi poden accedir, la informació queda registrada als seus servidors, i com li va passar a aquest noi de 28 anys , després de desactivar el seu compte rebia emails de Facebook dient-li com reactivar el compte però no podia entrar per desactivar aquests emails ja que estava desactivat. I que va dedicar dues setmanes intentant eliminar totes les seves dades.

Com comenta l’autor d’aquest article, Facebook ho justifica dient que si un usuari mai volgués tornar-se a donar d’alta, ja tindria tota la informació disponible. I reclama que enlloc Facebook adverteix d’aquest fet i recomana que qui vulgui desactivar un compte, prèviament elimini la informació que hi ha dipositat.

Com es comenta en aquest blog , hi ha un grup sobre “com esborrar permanentment el teu compte de Facebook” i sembla relativament senzill. Seguir un enllaç, clicar “submit” i en us dies queda tota la informació eliminada segons s’explica en aquest grup.

Algunes de les notícies recents publicades animen a l’usuari a amagar-se i utilitzar pseudònims (El País , o el vídeo de TV3 ) i creiem que no és la solució. Només volem que no pel fet d’utilitzar la plataforma s’hagi d’acceptar unes condicions tant poc clares i en alguns casos abusives, que impliquen oferir dades a tercers.

I encara és més complicat quan els usuaris són menors d’edat, tema sobre el qual Andy Ramos en dedica un complert article.

Configurar les opcions de privacitat

Després de les crítiques rebudes, facebook va introduir alguns nous controls de privacitat per a l’usuari i actualment ofereix un munt de possibilitats diverses, específiques per a cada part i aplicació, que molts usuaris en desconeixen el funcionament.

En primer lloc i abans que res, és bàsic ser conscient de quina informació es publica i qui hi té accés (si només els amics, companys de feina, professors, etc.), i a partir d’aquí anar ajustant cadascun dels apartats de la plataforma, que descriurem a continuació.

Tota l’explicació i els detalls de configuració de privacitat estan recollits en aquest document, a partir de la pàgina 6, que et pots descarregar d’aquí en pdf.

A més a més hem creat un grup dins mateix de Facebook amb tota aquesta informació.

I si voleu veure el volum de dades que genera aquesta plataforma, el projecte Palantir ho simula en aquest vídeo (font)

—-

foto CC Scott Beale / Laughing Squid (a Flickr)

]]> http://www.sociedadytecnologia.org/fbalague/weblog/4891.html http://www.sociedadytecnologia.org/fbalague/weblog/4891.html Sun, 23 Nov 2008 09:08:44 GMT http://www.blocdeblocs.net/2008/11/23/europeana-lexit-de-les-bibli

Europeana, la biblioteca virtual europea, va obrir en fase proves el passat dijous 20 de novembre, però va haver de tancar al cap d’unes hores degut a l’allau inesperat de visites; va morir d’èxit només començar.

Oferia uns 2 milions de recursos, des de manuscrits de Mozart, a quadres originals de Baudelaire, però no va poder suportar les quotes de més de 10 milions de clics per hora (font). Van intentar millorar el servei però va tornar a quedar curt i finalment han decidit tancar, millorar les instal·lacions i tornar a obrir a mitjans de desembre.

Destaca el fet que Google ja indexa més de 11 milions de resultats sota la cerca “europeana”. No m’imagino deu milions de persones, ni tant sols mil, accedint cada hora a una biblioteca  recent inaugurada (quin atemptat al silenci i als que ens agrada la traqnuil·litat que s’hi respira!), però bromes a banda, aquest allau de visites (ni que sigui per curiositat),  és un reflex evident de com canvia l’accés a la informació.

I un dels reptes d’aquesta biblioteca, és la gestió dels drets d’autor dels documents i recursos. La majoria dels que ha indexat fins ara són materials els drets dels quals ja s’han extingit, però les obres més actuals tenen drets d’autor vigents (un anàlisi complert aquí).

Per als que no vau poder accedir-hi, hi ha el vídeo promocional que en mostra alguns aspectes i que, com detallen a Soitu (II), utilitzarà etiquetes, comentaris o personalització i serà auxiliada per experts.

“Europeana rebasa todo eso, pues a través de esta aplicación 2.0 podemos localizar textos, imágenes, vídeos, y sonidos digitalizados y catalogados por una gran variedad de instituciones culturales de toda Europa. Precisamente, esto último es una de sus grandes bazas, pues el rigor en los contenidos es uno de sus puntos fuertes.”

foto pròpia (sota creative commons)

La presentació que vaig penjar fa uns dies, la vaig fer servir per a una sessió online en directe que vam realitzar des del Campus de Heerlen de la Open University Nederlands, amb estudiants que cursen un màster des de casa i d’altres que estudien ciències de l’educació a University of  Twente. Concretament vam utilitzar la plataforma Elluminate Live.

Es tracta d’un programari de pagament, que crea una aula virtual, a la qual hi ha una part central que funciona com a pissarra, on s’hi pot escriure, carregar vídeos, penjar presentacions, compartir l’escriptori de l’ordinador del professor, etc. Aquesta part de la pantalla la modera el professor i pot permetre’n la interacció i participació dels estudiants també en aquesta pissarra central. Permet carregar i compartir arxius i documents, etc.

A l’esquerra hi ha la llista de participants, als quals se’ls pot donar veu (amb la reproducció de torns aixecant la mà), permet comunicar-se a través de vídeo…

També permet un xat paral•lel, perquè els participants puguin anar fent preguntes i enregistrar tota la sessió, de manera que quedarà sempre accessible com a recurs d’auto formació en format vídeo.

Funciona amb Java i es pot veure una demo clicant aquest enllaç i omplint unes dades,

Realment em va sorprendre les possibilitats de l’entorn i va ser una sessió molt dinàmica i participativa. El vídeo i la veu afegeixen un contingut molt més vivencial als campus virtuals més estàtics. Tot i que implica que tots els participants estiguin físicament davant l’ordinador en aquell moment, ho poden fer des de qualsevol lloc i si no, els quedarà la sessió enregistrada i altres canals per continuar la discussió.

Ara bé, el preu és a partir de 42$ al mes. La Open University ho utilitza habitualment perquè tots els seus cursos són a distància i els hi permet que un conferenciat pugui compartir sessió en temps real, amb els alumnes dispersos per tot el país, per exemple.

Una altra opció consisteix en enregistrar la presentació prèviament i reproduir-la en qualsevol altra plataforma (blog, wiki, Moodle…). Els alumnes la podran veure quan vulguin i la tindran accessible sempre, però la interactivitat entre tots els usuaris no serà sincrònica o s’haurà de buscar a través d’altres eines (twitter, un xat, skype, etc.).

Per a enregistrar presentacions hi ha una eina professional de pagament, Camtasia Studio, que té moltíssimes possibilitats i s’integra perfectament amb Powerpoint per exemple. Però si busquem altres solucions, una eina que he trobat molt interessant i gratuïta és ScreenToaster, que presenta en Xavier de Zonatic-n.

Dentro del Master Active Learning que se realiza en la Open University Netherlands, hemos preparado una presentación sobre el uso de los weblogs en educación, que se puede consultar en slideshare, en Scribd o descargar en formato pdf.

La presentación trata de contextualizar el uso de estas herramientas en el espacio europeo de educación superior, detallar algunas consideraciones educativas (“something more than just technology”) y algunas ideas para empezar a utilizar blogs.

Aviat farà un any que Jordi Vivancos recollia en el seu blog que la Wikipèdia en català (Viquipèdia) havia assolit els 100.000 articles. Tota una fita, fruit de La Marató Viquipèdia,  que convertia la llengua catalana com a llengua de 2n nivell en el volum d’articles publicats en aquesta enciclopèdia oberta.

Aquesta Marató era una proposta del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya adreçada als centres de primària i secundària i a la comunitat educativa en general amb motiu del Dia d’Internet, el 17 de maig de 2007.

Els objectius eren:

• Donar a conèixer als alumnes l’enciclopèdia Viquipèdia en català.


• Conèixer la dimensió col·laborativa d’aquest projecte d’abast internacional.


• Participar-hi activament mitjançant la creació o la millora d’articles nous.


• Superar els 100.000 articles en llengua catalana de la Viquipèdia durant l’any 2007.


• Promoure l’ús d’Internet als centres educatius.

Algunes idees per a utilitzar aquesta eina en la pràctica educativa, les recollia en aquesta presentació.

Com que aquests objectius ja es van assolir satisfactòriament, ara caldria fer un pas més endavant.

Seguint l’eslògan de Jimmy Wales, fundador de la Wikipèdia, “un món on cada persona tingui lliure accés a tot el coneixement de la humanitat” i és important col·laborar per mantenir-la viva, i com que és un projecte que no viu de l’aire, requereix diners que es poden aportar en forma de donacions en aquesta pàgina.

És una bona oportunitat per a explicar als alumnes en què consisteix aquest projecte, quines implicacions té la generació compartida de coneixement, com funciona, com s’autorregula, etc. És un dels exemples més importants d’escriptura col·laborativa en xarxa, però necessita donacions per seguir endavant i això també cal explicar-ho.

Segurament molts dels alumnes la utilitzen per als seus treballs, a classe o per curiositats diverses, i es pot proposar que cada classe a nivell grupal faci un donatiu.

També que ho faci l’escola com a institució i ho publiqui al seu blog/web explicant als pares què significa i perquè es fa aquest donatiu.

O convidar als alumnes que ho expliquin a casa seva i facin donacions a nivell particular.

Jo la utilitzo per definir alguns conceptes en la tesi doctoral, i una manera de col·laborar en aquesta causa és fent una donació però també traduint algun dels conceptes que jo he utilitzat i que només hi són en anglès o castellà, per exemple.

La Wikipèdia depèn (entre altres) dels nostres donatius!

REposteando a Tíscar, recojo aquí el enlace al Manual de herramientas 2.0 para profesores. Se puede descargar en pdf, e incluye artículos sobre blogs, youtube, wikis, podcasts, secondlife, mapas conceptuales, etc.

Y como recientemente hablábamos de Facebook y redes sociales, no hay ningún apartado dedicado a profundizar en estas herramientas con finalidades educativas.

Pero en esta línea, destacar el enlace (via Ecuaderno)   “Redes sociales en Internet: los proyectos de los alumnos de psicología” en el blog Moebius de Carlos Neri, que recoge los proyectos de investigación de estudiantes de Psicología de la UBA sobre Redes sociales en Internet.

La consigna inicial que les brindamos ponía el acento en facebook pero dos grupos propusieron analizar la relación entre las denominadas tribus urbanas y el fotolog y otro grupo propuso el tema bulimia y anorexia y la web 2. Dentro del modelo conceptual que proponemos de ir desarrollando el trabajo y publicándolo a lo largo del cuatrimestre, a los fines de poner el acento en el proceso y no el resultado final, comienzan a aparecer en la Web.los blogs que dan cuenta del quehacer de las investigaciones.

Y destacar la opinión de Carlos Neri,

Siempre he sostenido que hacer público el proceso enseñanza-aprendizaje implica también beneficiarse con la crítica de actores ajenos a la universidad y crecer sin dudas con los aportes. Son proyectos variados algunos de ellos de investigación teórica, otros de investigación-acción [...]

Cada proyecto tiene su propio blog donde se recoge todo el proceso de desarrollo de dichos proyectos, que enlazo a continuación para ayudar a difundir actividades de buenas prácticas como estas.

• El Reino de ana y Mía

• Facebook Adventure

• Fenómeno Viral

• Para pensar Facebook

• Vamos Pinky Piensa

• PsiliconValley

El blog Fòrum Innovació, de la Universitat Oberta de Catalunya, publica el artículo de Max Senges “Facebook for teaching and Learning“.

Después de una introducción, se describe algunas utilidades para estudiantes y para profesores.

La segunda parte está dedicada a las preocupaciones y problemáticas varias que puede generar, citando por ejemplo el artículo de Incide Higher Ed. “Facebook FACE off” con experiencias de malas prácticas de esta plataforma. O el enlace al grup “Teachers… please stop going on facebook”

Y finalmente recoge tres consideraciones positivas de su uso en entornos educativos.

El profesorado puede limitarse a crear grupos de trabajo sin tener que revelar mucha información personal.




Los estudiantes pueden utilizar las redes sociales para seguir y establecer contactos con expertos, que les ayude a resolver dudas o a aprender más de la temática que estén trabajando.




Son muchas las aplicaciones que se pueden utilizar en facebook que pueden incrementar las potencialidades de los sistemas de enseñaza en línea, o incluso ser integradas.

Y a partir del anterior artículo que publiqué donde preguntaba si agregar a los alumnos o no, he indagado un poco en esta plataforma, buscando sobre el uso de facebook por parte de las universidades Catalanas, y recojo aquí algún resultado.

Quizás las redes de usuarios de cada universidad pueden ser muy grandes, con más de miles de usuarios, pero las “páginas” són muy discretas y con muy pocos seguidores, o ninguno y desde mi punto de vista deberían ser un canal más de información e interacción entre la institución y sus miembros, que ya forman parte de esta plataforma, por ejemplo.

He utilizado el buscador interno de la plataforma para buscar las “páginas” de las universidades (buscando “universitat” en el buscador de páginas), y puede que haya algunas que no haya localizado. Aunque existan, no son lo visibles que deberían ser. Tampoco se puede determinar si la creación de estas páginas es oficial o no, pero son las únicas que aparecen.

En cambio, los grupos muestran un mayor estado de salud, ¿será porque han sido creados por los propios usuarios?

Algunos ejemplos (datos obtenidos el día 5 de noviembre de 2008, buscando “universitat” en el buscador de grupos):

Universitat Pompeu Fabra: 2411 usuarios




Universitat Autònoma de Barcelona: 1344 usuarios




Universitat de Barcelona: 1121 usuarios




Universitat Politècnica de Catalunya (UPC): 907 usuarios




Universitat Oberta de Catalunya (UOC): 1039 usuarios




UIB (Universitat de les Illes Balears): 463 usuarios

Si las páginas oficiales no están siendo utilizadas, podría ser debido a que no ofrecen lo que los usuarios buscan. Y con el boom de facebook, que sale hasta en las noticias (hablando de los peligros, ¡eso sí!), empieza a ser hora de incorporar nuevas plataformas de comunicación e interacción.

*Nota: para responder al título del post primero quería contextualizar el uso de facebook con un ejemplo reciente, ¡no se asusten!

Soy usuario activo de Facebook, y estos días he observado como la segunda personalidad de Catalunya, el President del Parlament, recibía una gran cantidad de mensajes en su muro. El Presidente del Parlament ha sido noticia por una anécdota reciente y las reacciones han sido muchas en todos los medios de comunicación, también en Facebook.

Éste es un defensor y activista de la web2.0, utiliza twitter, facebook y mantiene un blog personal y otro blog como presidente del Parlament de forma regular.

Ha impulsado la introducción de estas herramientas en el Parlament, y un ejemplo son las VIII Jornadas sobre medios de comunicación audiovisual, que se retransmitieron en directo y abrieron canales en twitter y FB, recibiendo mayor participación a través de estos canales que en la propia sala, con la creación de la figura del relator virtual (en colaboración con la Universitat Oberta de Catalunya) que iba seleccionando y trasladando las preguntas a los distintos ponientes durante el día.

Y me empiezan a surgir las dudas en relación a hasta que punto, su muro personal en Facebook, es el lugar donde todos los ciudadanos pueden expresar sus opiniones, sobre cualquier tema.

Al ser una persona pública y conocida, muchos le hemos añadido por curiosidad y él aceptado. A día de hoy tiene más de 1900 “amigos”.

Debe ser difícil encontrar el equilibrio entre abrirse a la ciudadanía y limitar las intervenciones en un entorno como este. A raíz de dicha anécdota ha recibido comentarios más o menos negativos pero también muchos de apoyo (y los que habrán sido eliminados).

No sé exactamente hasta que punto el derecho de una persona a tener su perfil público en Facebook se encuentra con el derecho de los demás usuarios a escribir en el muro de los demás… y si esta persona es quien debe filtrar y eliminar los mensajes no deseados, de entre más de 1900 usuarios, esto puede desbordar a cualquiera y acabar por desestimar el uso de la misma o restringirla.

Y todo, este es mi objetivo, viene para introducir a otra escala el uso de Facebook en educación, y cuestionarme el título de este post.

Si bien los más jóvenes utilizan también otro tipo de redes (cómo Tuenti, MySpace o Hi5) y que la edad media en FB es mayor (Estudio sobre redes sociales en Filmica y Facebooknoticias)  esta plataforma también puede ser un espacio de comunicación y soporte para actividades educativas. Susan Jacobs recoge 25 aplicaciones de Facebook que pueden ser de utilidad en educación.

Y la pregunta es si un profesor/a debe o no agregar a sus alumnos como “amigos”.

Si estamos proponiendo utilizar blogs, wikis, twitter y otras herramientas para seguir la conversación más allá de las aulas, y una parte de los estudiantes son usuarios de facebook, ¿les agregamos o no?

Supongo que parte de la respuesta está en función del uso más o menos personal que cada profesor (que sea usuario de facebook) le da a la herramienta, y en función de esto decidir si le interesa compartir o no su perfil con los alumnos.

Puede ser un tema de debate muy interesante en las aulas; discutir y dialogar sobre las distintas posibilidades, porque se ha aceptado agregar alumnos y porque no, y las implicaciones que tiene cada una. Siempre sabe mal y parece de malaeducación “ignorar” cuando te envían una petición de amistad, pero si se dan las razones adecuadas, se esta fomentando la conciencia de publico/privado que implican estas redes.

Por desgracia el President del Parlament no puede establecer estas pautas o diálogo con 1900 seguidores, o quizás si. Ismael Peña-López que ha estudiado y escrito sobre e-government y e-administration quizás nos pueda dar algunas ideas.

Si en una aula universitaria, el hecho de abrir un foro sin la planificación adecuada puede llevar a desbordar la actividad, en este contexto también será imprescindible establecer unas pautas de juego compartidas con los estudiantes, pues en este caso la situación es más compleja por la intimidad (en mayor o menor medida) de la información que se muestra.

¿Y tu que harías/haces, agregas o ignoras?

Algunas referencias:

Facebook (Wikipedia)




La Cara oculta de Facebook (El País)




Sobre Redes Sociales y Privacidad (Enrique Dans)




La Parodia de las Redes sociales (Bla bla blog)




Sobre Redes Sociales (Bloc de blocs)




Facebook “viola la privacidad” (BBC News)




Foto Facebook: Befitt Flickr

Leo en NetoRatón (de Cesar Calderón) que la consultoría Atoritas Consulting, acaba de liberar un interesante manual de Wordpress. Se trata de una adaptación de la versión anterior que hizo Digizen (versión 2.5).

Y destacar la idea que transmite Calderón:

“Parece que ya no solo son las personas y algunas administraciones las que comienzan a compartir sus conocimientos, sino que algunas empresas privadas ya están comenzando a abrir el código de sus conocimientos”

El manual se puede descargar aquí.

Y aunque la nueva versión 2.7 está a punto de salir, disponer de un buen manual de calidad siempre viene bien.